![](\"https:\/\/blogger.googleusercontent.com\/img\/b\/R29vZ2xl\/AVvXsEg7bWE5PvSFDsbdb9z5xZUasa9f0wTy1SxbawgEt7OtcsBf0IsLXNG8-7w4QUW2kwcK3W4Tw0DjoucuRxNo7HjgxCnw-uENiO9bCr3AdhiDJKRM3vm7iN93BodNpVTqbjEJ31UFRBBK0Qv2QGy3l-4Rcg1fHsnNdolSZFMeNee2fWuo5XSsqYyrMiGQXA\/s448\/shark1.jpg\")
<\/a><\/div>\n<\/p>\n
1 Maig<\/p>\n
Beqa Adventours Feeding Sharks<\/p>\n
Pels que s’estimen m\u00e9s una imatge que mil paraules:<\/p>\n
http:\/\/www.youtube.com\/watch?V=3c1jQpqUFmU<\/p>\n
Quan a la barca que et portar\u00e0 a fer la immersi\u00f3 veus vuit clients i set submarinistes experts, saps que no es una immersi\u00f3 com les de sempre. I m\u00e9s quan el capit\u00e0, el \u00abpapa\u00bb, un fiji\u00e0 de quaranta i tants, que porta des de el 1998 amb aix\u00f2, es posa uns guants de metall fins les espatlles sota el neopr\u00e8. Ens ha fet un brifing complet\u00edssim. La veritat es que el paio sap el que es fa.<\/p>\n
Dos contenidors, tipus els de escombreria org\u00e0nica, amb 350kg de caps de tonyina que compren per no res al port de Suva, principal proveidor de tonyina del Jap\u00f3, han caigut a l’aiguai s’enfonsen de la m\u00e0 d’un submarinista.<\/p>\n
Tot i posar-nos un gua de neopr\u00e8 i explicar-nos que es pel Giant-fish que no s’hi veu massa, i no pas pels taurons, un a un ens han col-locat de genolls a una paret rere un petit mur natural de corall, que se suposa ens protegir\u00e0 de qualsevol atac.<\/p>\n
A menys de 2 metres enfront nostre un paio a obert els primers 150kg de peix. Amb milers de peixos que ja fa deu minuts esperen puntuals a les 9:30h com cada dissabte, dilluns i dimecres.<\/p>\n
Els peixos m\u00e9s grossos que he vist en 250 immersions que porto, van pujant del fons de 600 metres que tenim davant, i donen voltes en un cercle davant nostre. No se si soc capac de transmetre-us el nivell de la orgia que es provoca.<\/p>\n
De tant en tant els peixos obren un pas i un taur\u00f3 travessa el cercle per empassar-se de dos moviments de coll un tros sencer de peix.<\/p>\n
Punta negra, punta blanca, taurons nodrissa, taurons grisos i taurons d\u2019escull van passant a 2 metres i escaig pel davant nostre a trenta metres de fondaria. Nom\u00e9s en dues ocasions, rere un soroll aterrador, que hagu\u00e9s dit que era producte de la meva imaginaci\u00f3 sin\u00f3 fos perqu\u00e8 la Merc\u00e8 que tamb\u00e9 l’ha escoltat, tots els peixos han desaparegut un moment i un monstre de 500kg en quatre metres de largada, gras com una mala cosa, no com els altres taurons que son allargats, aquest, un taur\u00f3 Toro, es molt gruixut de panxa i obre la boca tant com el seu cos li dona, per deixar entrar directament dos caps de peix fins el fons del seu cos.<\/p>\n
Els taurons toro son els que m\u00e9s mala reputaci\u00f3 tenen i es que d’octubre a desembre pujen els rius de arreu del m\u00f3n per a tenir les seves cries en aigua dol\u00e7a. Sense haver pogut menjat res en aigua dol\u00e7a, quan tornen al mar, estan molt a prop de la costa, i mosseguen tot all\u00f2 que sura, pl\u00e0stics, neum\u00e0tics, humans, etc. La majoria d’accidents de taurons i humans son donats per aquesta esp\u00e8cie, ja que la resta es m\u00e9s estrany que es vegi tant a prop de la costa.<\/p>\n
En el moment que m\u00e9s taurons tenim a sobre, ens fan el senyal i pugem fins a deu metres de fond\u00e0ria, enganxad\u00edssims a la paret, com ens han explicat, que fa una lleugera pujada fins un repl\u00e0 on tenim el \u00abpapa\u00bb de genolls amb un tub ple de peix sota les cames. Amb els nostres caps a l’al\u00e7ada dels seus genolls el paio te taurons donant-li voltes al seu cos, i amb tota la tranquil-litat del m\u00f3n els hi va ensenyants un tros de peix per que el segueixin per sobre els nostres caps. M\u00e9s d’un taur\u00f3, de entre un i dos metres i mig a passat rosant-nos el cos, incl\u00f2s copejant-nos amb la aleta del darrera. Te un punta negra de dos metres que a intentat prendre-li un tros de peix diverses vegades i el \u00abpapa\u00bb li fot un cop a la boca amb el ferro en forma de crossa que porten tots els monitors. No se ven b\u00e9 com, per\u00f2 t\u00e9 educats als taurons a agafar-li el peix d’un en un i aquest sembla nou.<\/p>\n
Li passen taurons per tot arreu, sota les cames, sota els bra\u00e7os, incl\u00fas algun li pica a les ulleres amb el morr\u00f3, a altres com els nodrissa, els para amb les mans, aquest no tenen dents i mengen per aspiraci\u00f3.<\/p>\n
A la segona immersi\u00f3, ens han fet estirar a terra, a unes plataformes de ciment que tenen posades al terra, a uns 24 metres de fondaria, i davant nostre, una caixa de ferro, clavada al terra, un m\u00e0stil gruixut i una petita plataforma davant d’un abisme de 1000 metres. Aquesta vegada no hi ha guants que valgui, no servirien per res. Un submarinista rere el m\u00e0stil amb un pal anti-taurons, cobreix l’altre que va traient un a un els caps de tonyina. I com si ho hagu\u00e9s fet tota la vida reclama la atenci\u00f3 de un dels bullsharks, per a fer-lo pujar del abisme i com si fos un torero, deixar-li menjar el cap de tonyina sobre els nostres caps.<\/p>\n
De sobte el primer taur\u00f3 apareix de la fond\u00e0ria i just a tocar el peix, dona mitja volta com no enrefiant-se ni una mica. A la tercera ocasi\u00f3 el peix accedeix a passar per sobre nostre i un bitxo de 5 metres i uns 500kg de pes, ens passa a un metre escaig per sobre els nostres caps que apretem contra el terra tan com podem. El sorollet aterrador d’abans ara es constant i puja de to quan s’acosten com si el fessin al respirar o al despla\u00e7ar-se per l’aigua.<\/p>\n
Avui sembla que els taurons son bastant porucs, i no s’acaben d’en refiar del qui els ni ensenya el Peix, no acaben de pujar del abisme. Aixi que el paio agafa set o vuit caps de tonyina i els deixa anar deu metres amunt. Es aleshores quan veus que poden fer aquestes besties, el que fins ara era a poc a poc i un per un, ara es com una guerra i a una velocitat increible, els caps de tonyina desapareixen, un a un, a la boca d’un taur\u00f3. Fins hi tot dos s’ataquen i es prenen un cap de peix. Un d’aquest BullSharks porta una corda de uns sis metres, una corda tipus de ancorar un vaixell, que li surt de una br\u00e0nquia i es potser un metre m\u00e9s larga que ell. No sembla que li molesti per barallar-se amb un altre, per un tros de peix, a una velocitat de vertigen. Per un moment se\u2019t passa pel cap estirar-li de la corda, per\u00f2 ningun m\u00fascul del teu cos obeiria una ordre per apropar la m\u00e0 cap al pobre animal\u00f3. Un cap de peix a anat a parar al terra davant nostre i el taur\u00f3 a provat de agafar-lo trencant-se cinc dents que un dels monitors a recollit i li ha donat un a la Merc\u00e8, encara amb sang i part de geniva.<\/p>\n
No hem tingut sort i avui no ha aparegut cap taur\u00f3 tigre. Fan m\u00e9s de set metres de longitud.<\/p>\n
De tota manera la visi\u00f3 de set taurons de m\u00e9s de cinc metres i de mes de 500kg cadascun, menjant a un metre de tu es impressionant i no et sens massa segur despr\u00e8s a cinc metres de fond\u00e0ria tenint que fer la parada obligat\u00f2ria de descompressi\u00f3 de tres minuts m\u00e9s larga de la meva vida.<\/p>\n
He atacat una mica al \u00abpapa\u00bb dient-li si li semblava b\u00e9 ajuntar taurons, humans i menjar, fent una atracci\u00f3 tur\u00edstica d’aix\u00f2. Es defensa com sempre, vol que la gent no els hi tingui por, que vegi que el taur\u00f3 agafa el menjar i no la m\u00e0. I sobre tot, presumeix que en deu anys haver aconseguit que facin un parc natural protegit pels taurons. Diu que estava cansat de trobar-se taurons als que havien tallar les aletes i estavenimm\u00f2bils a la superficie fins a morir de inanici\u00f3 tres setmanes despr\u00e8s. Una aleta de taur\u00f3 val 500$ al mercat Japon\u00e8s i la resta del peix pesa iocupa massa per dur-la al jap\u00f3.<\/p>\n
Per la nit hem pogut connectar-nos a internet i fer una v\u00eddeo conferencia amb el meu papa que avui fa 69 anyets, bon numero. Felicitats Papa!<\/p>\n
<\/p>\n