![](\"https:\/\/blogger.googleusercontent.com\/img\/b\/R29vZ2xl\/AVvXsEi2ZE-TB3-k62QqkzBF3phGB07PgtT_hPo1QkawIjmPzIdYbDZ-HQ9vqJ-3aZVJgzCF5hBS1L_H39rxDyodowl8rECUDgmmiBAWCvE1Pys9dSSfSjLAbVi-GQsPAO6BMt2DDM7r-xmiro8qjhO7y9rVOeiMr5TQ3x19xZcD3o3VheKNnx91A1UZ1uqI_g\/s448\/resumkocoma3.JPG\")
<\/a><\/div>\n<\/p>\n
23 al 27 d’abril<\/p>\n
La vida en Kocoma Village<\/p>\n
Com diu l’Isma, aqu\u00ed no existeixen els diners. La gent no te ni una feina constant ni un salari fixe. El seu entorn els hi proporciona menjar pel propi consum i la resta com, benzina, roba, sab\u00f3, moltes vegades fan trueques, o simplement es fiquen a l’aigua amb un arp\u00f3 i treuen un peix que el venen a qualsevol resort del costat per 2\u20ac el kilo.<\/p>\n
La meva sensaci\u00f3 constant es d’aborriment absolut, no tenen motivacions de millorar el seu entorn, les dones fan menjar i cuiden els nens i els homes, que de tant en quan, porten diners a casa i no foten ni l’ou. L’ Objectiu de cada dia es tenir menjar. No paren de repetir-te que , aqu\u00ed la vida es f\u00e0cil, clar, dep\u00e8n de les condicions en les que vulguis viure. M’emprenya per que poden tenir un entorn mes digne i no volen. Nosaltres els hi vam oferir pagar la reconstrucci\u00f3 de la petita habitaci\u00f3 per quardar el generador, l’hurac\u00e0 Thomas la va destrossar i tenen el generador dins de casa i fa un soroll infernal. Doncs necesiten un anys per fer-se la idea que han de posar-se a treballar, quan podria haver estat acabat abans de que marx\u00e9ssim. L’altra es el terra de on renten els plats i preparen el dinar, es un tros de terra enfangada totalment boteruda, aix\u00f2 vol dir que, si a casa vas descalg, quan surts a fora t’emmerdes fins al coll , per\u00f2 ni punyetero cas, per ells est\u00e0 be , uissshhhh!!!!<\/p>\n
Els homes mouen el seu culet per portar la fam\u00edlia endavant lo mes simple posible, no falta mai: farina, sucre, arr\u00f2s, crakets (torrades de pa sec), taro i te. De tant en quan, apareixen els amics pescadors i deixen una part molt gran de peix pel consum de la fam\u00edlia. La resta ni olorar-la, ni llet, ni xocolata, ni fruita, ni pasta… no compren cap capritx mai.<\/p>\n
No hi ha ni un nen gras i es mengen el que hi hagi aquell dia per dinar, no hi ha elecci\u00f3 i no cal cridar-los a taula, deu minuts abans estan amb els coberts a la m\u00e0 esperant el plat. L’Isma i jo ens vam quedar de pedra el dia que tocava sopar les agalles del peix, te un aspecte tipus \u00abcallos\u00bb i us ven juro que qualsevol nen de Espanya t’ho tira pel cap.<\/p>\n
Haur\u00edeu d\u2019 haver vist com el mes peques devoraven els \u00abcallos\u201d \u00bb amb un tros de tapioca a l’altre banda, a dos \u00abcarrillos\u00bb.<\/p>\n
Les cases sempre estan obertes a tothom, la gent entra i surt quan vol sense cap problema. La nostra casa est\u00e0 plena de gent constantment i quan es hora de dormir, grans i nens es tumben al terra de qualsevol manera i ja est\u00e0. Jo, que m’aixeco de nit sempre al bany, el terra es com un camp de mines, mai saps que et trobar\u00e0s.<\/p>\n
Els nens creixen sans al aire lliure, sense horaris, saben perfectament quan toca cada dia menjar i per dormir, ning\u00fa els hi ha de dir res, veus que van caient dormits, primer un, despr\u00e9s l\u2019altre\u2026<\/p>\n
A casa som, set nens, dues filles del Suli (Evy i Kaci) i els avis Suli i Lote, afegeix dos amics pescadors!Mes nosaltres dos, en total, once persones fitxes i quatre ocasionals, mes, les veines solterones, que amb la seva pachoca, la majoria de dies, sopen i dormen a casa.<\/p>\n
La casa te uns quaranta metres quadrats, dues estancies multi funci\u00f3 i dos quartets annexes pel bany i un pel generador<\/p>\n
No tenen mobiliari, no hi ha cadires ni taules, nom\u00e9s tres llits. Tot ho fan al terra, tinc les lumbars destro\u00e7ades!!<\/p>\n
Durant el dia utilitzen la llum natural i a la tarda encenen el generador des de les 18h fins les 21h per carregar m\u00f2bils i tenir llum.<\/p>\n
Respecte l\u2019educaci\u00f3 a l\u2019escola, l’isma es va quedar de pedra el mati que va anar a arreglar l\u2019ordinador. El professor va preguntar, qui havia arribat tard, i els que van aixecar la ma els va fer sortir davant de tothom. Als mes p\u00e9tits, els va posar per parelles i que es tiressin de les orelles un a l\u2019altre, una bona forma de ridiculitzar los.<\/p>\n
Als grans els hi feian explicar perqu\u00e8 havien arribat tard i a la 5a vegada, els hi cau un \u201cazote\u00bb amb un pal de fusta que t\u00e8 el profe. Jolin, com la vella escola \u201c guantazo que te cri\u00f3\u00bb.<\/p>\n
Els de casa son molt bons Jans i des de que vam arribar, som el seu centre d’atencio, nom\u00e9s volen que juguis amb ells i els hi facis una mica de cas, quan els hi mostres una mica de carinyo els tens a les teves mans, es bolquen al 100%.<\/p>\n
Llastima que aqu\u00ed no tenen posibilitats de desenvolupar els seus talents amagats.<\/p>\n
Son inmensament agra\u00efts , els hi enseriyes un joc de coordinaci\u00f3 tipus coreografia de ball i te la repeteixen mil vegades davant teu. Son molt macos i els trobarem a faltar, sobretot a la Vosa, la nena de 4 anys que es tot un encant i molt carinyosa amb nosaltres, l\u2019Isma i jo ens la hagu\u00e9ssim emportat cap a casa.<\/p>\n
Despr\u00e9s de explicar el meu parer de la vila, la experi\u00e8ncia es totalment autentica i positiva:<\/p>\n
Hem tingut molta sort de trobar aquest couchsurfer, casat amb una de les filles del Suliasi.<\/p>\n
Ens hem sentit part de la familia en tot moment i ens han tractat com a reis. <\/p>\n
Graciessss! <\/p>\n
<\/p>\n