![](\"https:\/\/blogger.googleusercontent.com\/img\/b\/R29vZ2xl\/AVvXsEhaBf7hSSKBQxDuNagog88LApj6KqCUFLwspH_wftkgM3kpiNkocz9IXlXi4IzK07zr9K1a7fo965R6j-qPlwjztfJzff-757Hx5_T_ySRlss4yzT9_xa9hFSCtmyHJPUj5k_-lnXvTQHHa_ahB6zcbWQBl7Pdl3P22leP9yK_574sRzJ03QVjcLqZg1A\/s383\/qamea1.JPG\")
<\/a><\/div>\n<\/p>\n
22-23 d’abril<\/p>\n
Viti levu – Vanua levu<\/p>\n
– Taveuni<\/p>\n
– Qamea<\/p>\n
Benvinguts a la Melan\u00e8sia.<\/p>\n
Les illes del Pacific estan dividides en tres parts, en una de las divisions tradicionals d’Oceania creades per explorador franc\u00e8s Jules Dumont d’Urville en 1832. Polin\u00e8sia, Melan\u00e8sia i Micron\u00e8sia.<\/p>\n
No ho defineix ven b\u00e9 el territori, sin\u00f3 la pell i el cabell de la gent. Els avantpassats m\u00e9s antics coneguts de la polin\u00e8sia venen de Egipte, per tant son torradets de pell i amb cabell tipus \u00e0rab, europeu, etc. Polin\u00e8sia francesa, Cook islands o American Samoa, son algunes d’elles. En canvi, els de la melan\u00e8sia, mela vol dir negre, provenen de Africa i per tant son m\u00e9s negres i amb cabell arrisadissim, el que la meva amiga senegalesa Marie anomena \u00abpelo malo\u00bb. En aquest grup est\u00e0 Fiji, Vanuatu, Solomon islands i New Caled\u00f2nia. Per \u00faltim estan es de la micron\u00e8sia que no se sap ven b\u00e9 don venen, per\u00f2 tenen ulls i pell asi\u00e0tica, son illes petites com, Kiribati, o els estats federats de la micron\u00e8sia, abans anomenades illes Carolines, domini espanyol fins perdre’l junt amb Cuba i Filipines.<\/p>\n
Despr\u00e8s de 26 hores largu\u00edssimes de ferry, excepte per uns dofins aquest mati i que ahir la nit ens vam ficar en una rotllana de \u00abgrog \u00bb o com diuen en Fiji\u00e0 \u00abKava\u00bb Ja vol\u00edem provar-ho a Tonga, per\u00f2 no va sortir la posibilitat. Es una arrel que aixafen fins fer-la pols i despr\u00e8s la dissolen en aigua. Amb un tros de coco com a tassa, el paio que ho ha preparat, un per un, va donant a tothom.<\/p>\n
Despr\u00e8s de sis tasses, l’\u00fanic que hem notat es lo dolent que est\u00e0 i que la lengua se’t adorm. Es com veure sorra fina mal dissolta en agua amb un flaire lleuger a espinacs passats. Diuen que dona molta ressaca i que a d’altres illes com Vanuatu amb tres tasses est\u00e0s kO. A estat divertit, m\u00e9s per la moguda amb guitarreta inclosa que pel propi Kava. L’alcohol est\u00e0 prohibit als vaixells i tamb\u00e9 als poblats, per\u00f2 el kava est\u00e0 totalment integrat i pertany a la seva cultura.<\/p>\n
Tot i queixar-nos al capit\u00e0, un operari del vaixell, amb casc de paleta incl\u00f2s, ens ha portat i pagat la una nit d’hotel a l’illa de Taveuni, ja que per culpa d’un motor espaiat hem doblat les hores del ferry i hem arribat de nit i no ens poden venir a buscar ja que no es pot navegar amb llanxa de nit.<\/p>\n
Per una d’aquelles casualitats de la vida, al vaixell, anava el nebot del Suliasi Tulega, l’amo de la casa que ens acollir\u00e0 al poblat Kocoma a l’illa de Qamea, i el germ\u00e0 de la Lucy, dona del Harlan Stanley, un inform\u00e0tic tex\u00e0 que va viure aqu\u00ed temps enrere i el nostre contacte al coachsurfing. Es una mica de boixos anar a veure a una illa perduda del pac\u00edfic a alg\u00fa que es familiar d\u2019algu que has conegut a una web ‘internet un dia abans, per\u00f2 que hi farem.<\/p>\n
Aixi que hem quedat aquest mati al poble del costat d\u2019on hem dormit per anar junts a l’illa. Despres de comprar provisions hem agafat una pick-up per travessar els 35 km de carretera de terra en mal estat per arribar a l’altre part de l’illa. Tot i esperar quatre hores, la llanxa del centre m\u00e8dic de l’illa a acceptat a portar-nos.<\/p>\n
El desembarcament a una llacuna llarga de vint cent\u00edmetres d’aigua on la llanxa no pot passar, ha estat divertida. Ja ens ves amb motxilles i queviures sobre el cap caminant 400 metres amb l’aigua pels genolls en direcci\u00f3 un bosc dens de palmeres a on no es veu cap resta de vida humana, excepte per un nen arrossegant un fil amb un tros de palmera en forma de vaixell a l’altre punta.<\/p>\n
Un sender de deu minuts entre palmeres i troncs d’arbre al terra, es veu tot remogut, ja que aquesta zona ha estat de les mes castigades per l’hurac\u00e0 Tomas del m\u00e9s de mar\u00e7, obre una verda plan\u00edcia rodejada per palmeres amb unes quaranta casetes i un edifici m\u00e9s ben construit que es l’escola.<\/p>\n
Tot i passar unes casetes, mentre van sortint cada cop m\u00e9s gent per veure el que segurament ser\u00e0 la novetat d’aquest m\u00e9s o incl\u00fas de l\u2019any, arribem a casa del Suli que ens rep amb una tovallola a la cintura a punt de donar-se una dutxa.<\/p>\n
Ens han preparat l’\u00fanic llit de la casa, ens han posat una mosquitera i ens ho ensenyen amb orgull, com dient: sabem el que us agrada. Ja que ells dormen al terra, alguns amb matalassos altres directament al terra.<\/p>\n
L’ hurac\u00e0 Thomas es va endur la teulada i amb un vent de 250km per hora, el Sull, va agafar la dona, les dos filles i cinc nets, tots fills d’una d’elles a la que se li mor\u00ed el marit fa menys d un m\u00e9s, i se les va emporta a l’escola que es l’edifici m\u00e9s robust. Explica que mai havia vist cosa semblant, teulades, arbres i cases senceres volant per sobre els seus caps, mentre caminaven, tots agafats, cap a l’escola.<\/p>\n
Ens han posat uns crancs cuinats amb llet de coco, fulles de tapioca i talo bullit, en unes estovalles al terra, tot demanant-nos disculpes per no tenir taula. Ens fan sentir una mica malament ja que ells han dinat a l’altre habitaci\u00f3 despr\u00e8s que acab\u00e9ssim nosaltres sota la companyia del Suli i amb les filles com fent de cambreres. No se ven be com fer-los entendre que ens estimem m\u00e9s ser part d’ells i dinar plegats, ja que sembla que s’hagin of\u00e8s quan he insistit en rentar-me els plats. Dem\u00e0 veurem.<\/p>\n