![](\"https:\/\/blogger.googleusercontent.com\/img\/b\/R29vZ2xl\/AVvXsEgKNaaUF6xzxig9cQyx_lYFHxWKhq4Cwmy8PIsW5Rr-RhjDzn4dZnx-QW2hfQCWFu_cNAm8esrAMGMNDNqx9uGW9Dgxtxq3wKEF4MdvHR05-nr15e-J6Ykve9k0OztjXcqxnMBVBXErF0tlAnteejd5dQwFwTvFcz4lWgVCvouUuWL94ZTMUvi8ioIpDw\/s448\/tahitiresumen1.jpg\")
<\/a><\/div>\n<\/p>\n
4 al 12 d’Abril<\/p>\n
Resum Polin\u00e8sia Francesa<\/p>\n
la hora na (Hola)<\/p>\n
Per a nosaltres el millor, la gent. Al contrari del que puguem pensar, no se semblen res als francesos, excepte per el idioma. Tot i que hi ha molts francesos, la gent aqui te un car\u00e0cter molt diferent, hospitalari a m\u00e9s no poder i per tot arreu es respira tranquil-litat, el seu esl\u00f3gan \u00abHaere maru\u00bb (poc a poc) no fa m\u00e9s que confirmar-ho. Per\u00f2 sobre tot les ganes de la gent a fer-te felis, no els costa res, des del m\u00e9s simp\u00e4tics i agradables hostesses de vol que he conegut mai, el Mike de Air Tahit\u00ed Nui en particular, fins el Dom, que no cobra res sin\u00f3 al contrari.<\/p>\n
Son una societat avan\u00e7ada, penseu que quan els europeus van arribar es van trobar que els homes, guerrers, guerres entre illes per aconseguir dones, per evitar l’endogamia, i pel menjar; les dones, cuidadores de la casa, els diners, aix\u00f2 es encara aix\u00ed avui dia, moltes dones son politiques; i el que va sorprendre m\u00e9s als curtets dels europeus, ja aleshores els tahitians reconeixien un tercer grup, amb habilitats i caracteristiques particulars, els anomenats \u00abMahu\u201d. Son homes que viuen la seva vida com a dones, vesteixen com a tal, es maquillen, etc. No necesariament son homosexuals, encara que en molts casos si. En comptes de marginar-los, eren considerats part natural de l’exist\u00e8ncia humana i se’ls donava feines adequades a les seves qualitats, d’aix\u00f2 fa ja cinc segles. Aix\u00ed et pots trobar un home, moltes vegades molt gras, amb minifaldilla i top, una floreta a l’orella, les ungles, ulls i llavis pintats d’un rosa cridaner, caminat amb tota tranquil-litat per qualsevol de les illes, o fent d’animador en un hotel turistic.<\/p>\n
El \u00abpakalolo\u00bb (marihuana) i el Bob Marley lifestyle tamb\u00e9 est\u00e0 present, per\u00f2 la resta de drogues no passa de l’alcohol que genera alguns casos de viol\u00e8ncia dom\u00e8stica i incest. Penseu que hi ha illes on la poblaci\u00f3 no passa de 50 persones.<\/p>\n
El turisme ha caigut a la ultima d\u00e8cada, ja que arribar es molt car i els hotels m\u00e9s. Penseu que aqu\u00ed un t\u00edpic bungalow sobre l’aigua comen\u00e7a en 700\u20ac la nit i pots arribar a pagar fortunes per a ser l’\u00fanic bungalow en una illa o motu.<\/p>\n
Hi ha molts mites sobre el Pacific:<\/p>\n
I. Bora-bora: un teatre per a turistes. Hi ha 100 illes millors, a no ser que vulguis un hotel al costat de l’altre rodejant l’illa o hotels s\u00faper exclusius als motus que l’envolten, i centenars de persones a l’aigua. L’aeroport, antiga base militar americana, esta a un del motus, en el que nom\u00e9s hi ha la pista d’aterratge. Per arribar a l’illa comences tenint que agafar un watertaxi.<\/p>\n
II. Tahit\u00ed: La ciutat, Papeete, tot i ser petita, es desproporcionada per a una ciutat de la polinesia, el caos i el desordre urban\u00edstic son molt presents. Edificis de 10 plantes i carreteres i t\u00fanels fan que no sembli polin\u00e8sia. Com aqu\u00ed diuen, per viure a Papeete me’n vaig a Fran\u00e7a. La resta de la illa, m\u00e9s Tahit\u00ed iti, es mes salvatge, per\u00f2 res mes lluny del que us han explicat de polinesos ballant i dones guapes amb floretes a les orelles o recol-lectors de perles negres, tot el que heu sentit a parlar existeix m\u00e9s a la resta de illes que no pas a Tahit\u00ed<\/p>\n
III. Moorea: A trenta minuts de vaixell i a 7 minuts de vol de Tahit\u00ed, existeix una veritable illa. Una illa com la imaginem tots, rural, sense quasi tr\u00e1fic, nomes una carretera que volta l’illa, tot de casetes poc austeres a peu de platja i nom\u00e9s un parell d’hotels d’aquells sobre l’aigua. T\u00e9 de tot el que pots necesitar, hospital incl\u00f2s, i suficientment petita per a no perdre la ess\u00e9ncia d’illa. Restaurants de poble, dos pizzeries, supermercat que m\u00e9s aviat semblen magatzems. La gent o b\u00e9 a peu o en bicicleta, gent gran jugant a petanca i menys gran a futbol en l’\u00fanic camp que hi ha. A ning\u00fa li falta menjar, ja que es f\u00e0cil pescar nom\u00e9s amb un tros de fil i un amb, o m\u00e9s facil posar al foc un frutapan del primer arbre que trobes. Tamb\u00e9 pots veure Hummers i Porche, ja que tothom vol viure aqu\u00ed, jo tamb\u00e9 m’hi quedaria, i es el primer lloc que dic aix\u00f2.<\/p>\n
Ens hem trobat diverses persones que han provat de buscar feina, i que han de tornar-se perqu\u00e9 no ho aconsegueixen. Un terreny pot valer 500.000\u20ac, per\u00f2 fer-te la caseta potser nomes 20.000\u20ac. Es el m\u00e9s semblant al paradis que jo he vist mai, estas a 30 minuts de vaixell de Fran\u00e7a. Papeete te 4 teatres, i per altre banda estas a un medi salvatge, natural, rural. La gent, inclos el Dom, no porten sabates excepte per anar a la ciutat. Tens platja meravellosa, amb el Lagoon planet i ple de peixos i onades perfectes de mes de tres metres d’ali\u00e7ada, a 500 metres. Tens una jungla, i fins hi tot un pic de 1200 metres. Tot l’any entre 24 1 31 graus i els huracans i tifons son fluixets per l’efecte Coriolis. Que m\u00e9s es pot demanar?<\/p>\n
IV.Els Taurons: Est\u00e0 infestat de taurons. Grans com el Lemon Shark i petits com el punta negre, mitjans menys comuns com el punta blanca. Els hi preocupa tant com a nosaltres les sardines. Cada vegada que et fiques a l’aigua i nedes una mica, tens dos o tres al voltant, i mai han mossegat a ning\u00fa. De fet es esport nacional anar fins l’escull i donar-los de menjar. A diversos punts, els han acostumat a fer-ho a les 11:00h i a la 14:00h, i 10 minuts abans el lloc comenca a omplir-se de tot tipus de peixos com si tothom tinques rellotge i sabessin l’hora.<\/p>\n
V. Les Ralles: S\u00ed, tenen un agull\u00f3 enorme, s\u00ed una va matar al fam\u00f3s australi\u00e0 del cocodrils, per\u00f2 a saber que li estaria fent. Son els animals mes amigables que he vist, les pots tocar, acariciar, i fins hi tot estirar de la cua, que no et faran res m\u00e9s que enfilar-se pel teu cos i com a molt ensenyar-te la boca, que la tenen per sota, per que els hi donis el seu menjar favorit, la sardina, que aqu\u00ed no existeix i la porten congelada del mediterrani.<\/p>\n
VI. Diving: l’aigua salada m\u00e9s clara i transparent que he vist. El millor lloc Rangiroa,un \u00abatolon\u00bb que pertany a les Tuamotus i t\u00e9 el \u00abone million shark point\u00bb i diversos punts per a fer submarinisme amb dofins, si no els veus et tornen els cal\u00e9rs. Tamb\u00e9 pots fer submarinisme amb balenes i les seves cries a l\u2019octubre. El bitllet entre illes es molt car, arribar a Rangiroa des de Papeete val 350\u20ac, el mateix que hem pagat per venir des de Auckland. I la illa no t\u00e9 res m\u00e9s que cinc centres de submarinisme, al \u00faltim dels Motus que queda sense enfonsar, ja que es una illa molt vella.<\/p>\n
El Dom (Dominique Leatuci): Genial, un sol, a cuidat de nosaltres en tot moment i ens ha deixat el nostre espai tan com a pogut. Es una esp\u00e8cie de ermit\u00e0 modern, amb internet i que fa anys va decidir no treballar mai m\u00e9s a la seva vida, aix\u00ed que no t\u00e9 horaris, fa de tot el que li pugui aportar diners sense obligacions i no massa seguit, mai m\u00e9s de dos dies la setmana. El paio es molt intel-ligent, incl\u00f2s al.lego fil\u00f2sof, parla diversos idiomes, tamb\u00e9 tahiti\u00e0, que pocs francesos ho fan i podria treballar de traductor, fan falta ja que es llengua oficial. Repara ordinadors, fa webs, dona adsl a vaixells des de casa seva, fa de guia de muntanya, de fot\u00f2graf, de joier, i de qualsevol cosa quan vol fer un viatge al seu brasil estimat o nom\u00e9s li queden 50\u20ac a l’armari, que est\u00e0 obert al igual que la porta i finestres de casa seva. Dintre, t\u00e9 un servidor, un mac i dos pc\u2019s, i no es que a l’illa no hi hagi robatoris, es que ell s’estima m\u00e9s jugar-se-la que tenir que tancar-ho tot. Un paio especial amb una visi\u00f3 encara m\u00e9s especial de la vida.<\/p>\n
<\/p>\n