3 de juny

Els Nervis

La Mercè porta tot el mati amb un somriure estrany, mig de nervis. No para de preguntar pels quilos que podem portar a l’avió i quants crec que portem, etc.

I es que aquest matí ens hem connectat a internet i ella no ha aixecat el cap mirant coses de xina.

Hem anat a passejar i portava aquell nervi que et fa saltar i no pots caminar normalment. a mes, ja vol marxar cap a l’aeroport. Al final ho he entés, li es igual la gran muralla o el palau d’estiu, la tia està histèrica pel mercat de roba.

Recordeu la cara de psicópata a la botiga de sabates de Shanghai? La tia ha esperat sis mesos i avui s’ha adonat que es demà.

Que deu m’agafi confessat…