29 de maig

The missing day

Com sabeu el temps es relatiu, es només una manera de mesurar present, passat i futur, ja que sinó no tindriem aquests conceptes, que per altre banda, els estudis moderns de física, com la teoria de les cordes «strings» i la dels forats negres, aseguren que no existeixen. Segons els fisics contemporanis tot succeeix a la mateixa vegada i som nosaltres els que al mirar-lo des de un Iloc concret fem el temps.

Total que no sé com ho hem mirat la Mercè i jo, però vam sortir el 28 de maig de Cook islands, hem volat tres horetes i ara estem a 30 de maig. Es a dir,  el dia 29 no ha existit. Ho sento pels que fan anys, aquest any no ha pogut ser.

30 – 31 de maig

Principi de la tornada, Auckland

Desprès de dos dies tontos a Auckland, ja que es una ciutat que no val la pena. Potser l’unic lloc de nova Zelanda que no val la pena visitar, almenys en el nostre parer. No te vida al carrer, excepte anar de compres, no té gaire cosa a fer.

Un parell de cinemes i recollir les nostres coses a casa la Bella.

Ni hem agafat hotel, hem dormit als sofàs del macdonals a l’aeroport, tot i que ens hem equivocat de dia i hem tingut que fer un altre nit i dos cinemes més, qual «dejabi»

Hem aprofitat per acomiadar-nos del «burguer fuel», una cadena de tipus mcdonals, però que les hamburgueses son millors que les fotos, sense engany.

La millor la bastard, amb advocat, mango i allioli, no té deperdici.

Aixi anem guanyant quilets…