4 d’abril
Dissabte de Rugby
Aquest mati he estat esbrinant quant els hi costaria arreglar el sostre de l’extensió de la casa que els hi queda per arreglar, ja que resulta que no tenen diners per fer-ho i estan esperant 7 mesos per recollir la nova collita i fer diners per poder comprar les bigues que els hi fan falta. L’huracà Thomas va espaiar tota la collita de l’any passat. En total necesiten uns 400$F (150€) entre transport i materials, ja que els puntals els agafen d’arbres, però les bigues han de ser de fusta polida, no se ven be perquè.
Com cada dissabte, hem anat al rugby. Tenen una espècie de liguilla muntada amb les altres aldees de la illa i cada dissabte es mouen a una d’elles per a jugar-la.
Mentre els homes juguen a rugby les dones juguen a una espècie de basquet sense botar la pilota. Al final tothom lesionat cap a casa amb barca que es com hem arribat, ja que des de que es va inventar el motor fora-borda ja no van caminant, sinó per l’aigua que es molt més rapit ja que l’illa es muntanyosa i els poblats estan a prop del mar.
He esbrinat diverses coses de la vida aquí, resulta que hi ha com dos governs que de vegades es contradiuen, el govern pròpiament i els caps de tribu. Els caps de tribu nomes els segueixen als poblats o les illes que no tenen immigrants. Aquí tenen molta immigració india, ja que els anglesos la van portar al no aconseguir que els fijians seguissin les seves pautes de progrés. Per exemple, els caps de tribu prohibeixen treballar en diumenge però el govern no. Aixi que si vius a la ciutat, i vols treballar, pots estar obligat a fer-ho en diumenge, però la llei del teu poblat t’ho prohibeix, aixi que has d’escollir.
Els Fijians no tenen necessitats de diners ja que per a viure al poblat no en necesites, menges del que culls i fas vida al poblat. Amb 30€ que treuen per més amb el que venen de sobrant de collita ja fan. Els HindoFijians , tenen un altre modus molt diferent de vida, més europeu, més estressat, per això no els veus a les illes més rurals, només estan a les principals ciutats.
Desprès d’una merescuda dutxa ens han proposat anar a fer pesca submarina nocturna, i la Mercè no a dubtat en apuntar-se, jo, m’he quedat escrivint aquestes línees aixi que demà us explicarem con li ha anat.
