17 d’abril

Tapana a l’espanyola

Quina flipada de parella Vasco-Valenciana, Eduardo i María del Pilar son un cracs de la vida.

Ahir a la nit sopant una paella autentica Valenciana meravellosa que ens va preparar la María, ens van explicar una mica la seva historia, que us aseguro que no te des perdi i m’ agradaria compartir-la amb tots vosaltres.

Ella 18 anys, treballant de secretaria a Madrid i ell 33 anys, avorrit de treballar en maquines de Pinball arriba a Madrid en busca de sort en la musica. Allà l’Eduardo sent, a una parella, dir-li a uns amics en comú, que marxen en Veler a fer la volta al món.

A l’Eduardo se li encén la bombeta i en un acte de bogeria ven el seu pis i es compra un veler per recórrer el món.

Maria, sense dubtar, i ‘Eduardo, portant tant sols vuit mesos de relació, s’engresquen junts en aquesta aventura.

El mes heavy de tot, es que mai mai mai mai de la vida havien tocat un vaixell, ni tenien referència de cap mena.

Disset anys navegant, treballant en totes les feines que us pugueu imaginar i finalment, fa 20 anys que es van instal-lar en Tapana, illeta a prop d’Ofu i enfront de Vava’u, es la zona del món que mes els hi va agradar per posar l’ou.

Un quart d’illa es seva, però a l’illa nomes hi viuen ells, viuen del seu restaurant «la Paella» i de dues cassetes hotelet de dues persones.

Tenen una cabra (chiquita), gallines i un gos que es diu Torito, la illa els hi dona llimes, taronges, cocos, papalles, fruta pan i peix fresc, «de Luio!!!»

Son tots uns personatges, l’Eduardo tindrà uns 68 anys, es súper prim i amb un aspecte d’un pobre naufrago amb una immensa barba sense cuidar i un cabell grenyut desalinyat, i la Maria, una dona amb molt de geni i vitalitat, fumadora, i uns 14 anys mes jove que ell, es la que talla el bacallà en el negoci dels clients, ell es desentén de parlar en anglès.

Poques vegades tens moments SATORI com el que he tingut avui en el sopar, d’aquell homenet d’aspecte barbut ensopit i guitarra en ma, ens ha deleitat amb una bossa nova tocada i cantada amb un toc cubà en la letra i en la tornada que no he pogut aguantar la plorera, fa una combinació extraordinària entre samba lenta i cubana, i la Maria aquí acompanya amb les maraques. Tant de bò ho hagués pogut gravar. Atenció que l’ Eduardo va ser per un temps guitarrista dels «estudiantes». Transformat, posseit i vivint el seu moment intensament, ens va tocar i cantar salsa cubana i per finalitzar, un bolero també cubà. Sense paraules! de les cançons mes boniques que he escoltat.

Mentre conversàvem amb ells llarga estona, es va posar a ploure i veient que no parava hem dormit a la seva habitació amb un matalàs als peus. Que macos!

Historietes mil, des de la seva 1a tempesta forta al vaixell, terrible, passant per la visita de la televisió Espanyola per entrevistar-los, fins a tenir Alexandra de Grècia a la seva caseta hotelet. Tot uns personatges!!!

Desprès de l’ esmorzar hem recollit i ens hem acomiadat, amb molt de carinyo d’aquesta parella realment curiosa.

Ens encantaria tornar!