5 Abril

Intercanvi Cultural

Ia hora na (Hola)

Mai ens ho haquéssim imaginat, i es que el Dom treballa amb una organizació cultural per evitar que es perdin les costums i l’idioma Tahitià. Així ensenyen valls i costums tradicionals. Justament avui tenen uns stage per a preparar una gala, evidentment davant del mar, amb sorra de platia com a terra i taulades de fusta i palmera.

Ens ho hem passat brutal, la Mercè aprenent valls d’aqui, jo ajudant al Dom a reparar alguns pc’s vells i al final ens han demanat que féssim una salsa, per a que tothom veies un ball nou per a ells i sobre tot per als crios. Hem fet un parell d’acrobàcies i els hi ha agradat tant que ens han demanat que ens quedéssim a fer una exhibició a la gala del dia 16/04, llàstima que marxem el dia 12, però la Mercè els hi ha fet una classe de salsa i una de bachata. Molt divertit veure Maoris tatuats fins a la cara i molt grassos, fent passets de moure el culet. Ens han convidat a dinar i fins hi tot a pastis ja que era el aniversari de un nen. Hem provat una fruita, «frutapan» sembla molla de pa.

Tot donant les gracies (Ma uru uru), i desprès d’un banyet hem pujat al darrera de la pick-up del Dom, una antiga furgoneta sense finestres ni moqueta a les portes i amb el terra tant rovellat i ple de forats que s’enfonsa. Un «SATORI» una de les millors experiències de la meva vida, fer 30 km de illa del Pacific per sota cocoters i bordejant la costa amb les vistes del escull de corall a una banda i les parets verdes del volcà de 800 metres d’alçada, a l’altre. L’aire calent, 28°C, agradable, donant-te a la cara suaument, ja que la velocitat màxima a l’illa es de 50km/h.

Hem arribat a la casa dels amics del Dom. El François i la Marine tenen una casa típica de illa, amb el sostre que quasi toca el terra, amb deu metres de gespa que els separen de la sorra del mar i de 4 cocoters que creixen apuntant cap el mar. Ella es mestre de l’escola aquí, ex-profesional de surf, va guanyar el campionat de França de 2006 i sa germana el de body-board el mateix any. Ell es un tio de món, nascut a Martinica com el Dom, a treballat a moltes illes inclòs tres anys a Eivissa. Ara es representant per el Pacific de marques de roba, taules i cera de surf.

El François i el Dom han agafat unes taules de surf, grosses, tipus long-board, que van amb una pala de remar llarga i com si fossin gondolers, han anat fins l’escull de corall a on trenquen les onades. Ens ha explicat que es un altre modalitat de surf que esperen les onades de peu amb la pala a les mans, no ho havia vist mai. Per la Mercè i per a mi ens han deixat un kayak i hem anat darrera d’ells.

Al sortir hem anat a cobrar un client del Dom, els hi porta la web. L’amo del restaurant, el Roland a estat moltes vegades a Formentera i diu que si no visques aquí, viurla a Formentera. Haurieu de veure el restaurant, tot de fusta davant del mar, amb una posta de sol immillorable i al darrera tres pies, tres trossos de parets volcàniques que s’aixequen apoteósiques. Per acabar la nit hem anat a una pizzeria i a una creperia per fer els postres, fantàstic dia.