3 Abril

Polinèsia Francesa

Va, una mica de culturilla primer:

El Triangle de Polinèsia esta format per Hawaii, nova Zelanda i Illa de Pasqua. Les illes que queden dintre d’aquest triangle, son anomenades La Polinèsia.

La Polinèsia francesa son els cinc arxipèlags de illes que queden mes a l’est, es a dir, més a prop de Xile.

Marquesas, Tuamotu, Society, austral i Gambier son els arxipèlags.

El més habitat es el Society que està dividit en dos, les Leeward i les Windward islands.

Tahití (tajiti, tothom o pronuncia aixi) la capital i més grossa illa esta dintre d’aquestes segones, i la coneguda bora-bora, per ser base americana molts anys i per tant existeix molt mestissatge

Americà, està dintre de les Leeward islands.

Estan situades en l’hemisferi sud, donat que estan molt a prop de l’equador, les tempestes d’huracans no creixen gaire per l’efecte Coriolis.

Heu d’imaginar un país tan gran com Europa però que de terra ferma no té més qu extensió de Catalunya.

A Tahiti viu el 80% de la població que en total son 250.000 i el 75% de Tahití viu a Papeete, la ciutat principal.

Tahití, tot i el que imaginem des de Europa, no es gens maco, potser el pitjor Papeete, ja que a part de ser platges de sorra negres, te tota la industria i el port d’entrada a tota la polinèsia Francesa. Tahití son com dos illes unides per un punt. Tahití Nui te 115km de costa i Tahití Iti només 35km i la meitat no te carretera.

La gent diu que son les illes més cares del mon, però no son més cares que qualsevol ciutat europea, el problema es que els hotels, a part de alguna pensió familiar a 60 € la nit, tenen uns preus de 700€ la habitació. Bora-bora es la més coneguda mundialment, però quasi totes les illes aquí tenen els típic hotels amb bungalows sobre l’aigua amb el terra i la dutxa de vidre, en els que veus els peixos mentre et dutxes.

En el 1963 els francesos li van muntar un centre ‘experimentació nuclear. En el 1977 li van donar la autonomia administrativa, però penseu que fins el 1961 no tenien aeroport, aixi que fins els anys 60 no estaven oberts al mon. Als anys 80 Tahití es va fer famosa per la pel-lícula del Marlon Brando «amotinament al Bounty». En el  1977 van aconseguir parar les proves nuclears però tot i que els francesos no ho reconeixen, han notat un increment en algunes malalties, el problema de sempre en aquestes illes, ja que antigament a la Polinèsia la població era mes del quàdruple, i que amb la arribada dels europeus, la grip va matar a dos terceres parts.

Aquestes illes son de origen volcanic, es formen perquè al Pacific el magma esta molt a prop de la superficie, ja que la crosta terrestre es molt fina, i es formen petites xemeneies per on surt la lava i es refreda molt ràpidament amb l’aigua del mar. Això es repeteix una vegada rere un altre fins que sobresurt del nivell del mar i construeix una illa. Al ser volcànica es perfecte perquè el corall es formi al seu voltant,

El que succeeix aleshores es que al poc temps, i com les plaques tectoniques es desplacen cap al Japó (10cm per any), la xemeneia ja no coincideix amb el forat del magma i ja no es volcà. Aleshores pel pes de la lava plena d’aigua es comença a enfonsar (4mm per any), a la vegada que el corall creix entre 1cm i 8cm a l’any. Depenent de l’edad de l’illa tenim illes joves com Tahiti (2 milions d’anys), que no s’ha enfonsat encara i a on les platges son de sorra negre. I «atolons» com Rangiroa (60 milions d’anys) on la illa ja està completament enfonsada i només queda el corall que estava al voltant. Al passar els anys la sorra s’acumula al corall, com sabeu la sorra blanca es corall i closques de crustacis, digerit pels peixos, forma unes petites illes sobre el corall que anomenen «Motu». 

La majoria  d’illes estan en mig i tenen un llac entre la illa i el corall al que li diuen “ Lagon” 

Ahir vam passar la nit en una pensió a prop de l’aeroport i avui hem anat cap al centre de Papeete, capital de Tahití. Avui es diumenge sant, així que està tot tancat i una sensació de desolació envaeix l’ambient. Edificis vells, malmesos per l’aire i el mar, donada la seva proximitat. Anem directament al ferri per anar a Moorea, una illa com més de cap de semana i a on tenim el Dominique Leoture, un noi del coachsurfing.com que ens acollirà allà. I es que aquesta vegada hem decidit viajar a cases de la gent, per estalviar i sobretot per estar més en contacte amb la gent que viu aquí, que t’acull per pura hospitalitat, un concepte estrany per a un europeu. Un tio que et deixar dormir a casa seva? Perquè? Que vol treure?. Existeixen diverses webs, coachsurfing.com, hospitalityclub.org, etc. Resulta que hi ha gent que li fa gracia tenir viatgers a casa seva, per a practicar l’idioma estranger, o per a veure altres cultures, o  simplement hospitalitat.

La veritat jo era una mica reaci: ves a saber que volen? Robar-te? Voldran que els hi paguis diners?, que et facin pena els seus fills i els hi donis diners? Etc

Al arribar al port de Moorea, 45 minuts desprès de partir de Tahití, hem llogat una moto i ens ha costat de trobat la casa del Dom però al final preguntant hem aconseguit arribar.

La casa, de fusta prefabricada i mig menjada per les termites, està vella i descuidada, te un Ilit a la terrassa a on dormirem nosaltres.

El Dom es un noi molt peculiar, un noi de 42 anys que ha viatjat més de 15 anys per tot el món, va néixer a la illa de Martinica, al carib i va venir aquí per a morir.