23 i 24 Marg

Abel Tasman Coast Track

Dia 1:

Aquesta vegada hem començat el track pel mar, amb uns kayaks des de el poblet anomenat Marahau.

Recordeu que estem a la part més Nord-oest de l’illa sud al Abel Tasman National Park. El tram normalment dura tres dies, ja que tens tres estuaris i una platja que no es poden creuar si no es amb marea baixa, aqui li diuen «low tide»

Nosaltres hem volgut fer-ho en dos dies ja que vam perdre un ahir per la pluja, tot i que el segon dia ens tocarà matinar molt per arribar a les hores de marea baixa als dos estuaris.

Les cinc horetes de kayak, amb les que ens havien espantat, ja que desprès ens queden 4 hores de caminar, s’han convertit en tres, no se ben bé si per que la por a no arribar a temps ens ha fet corre molt o per que son uns exagerats, el fet es que hem anat de Marahau fins a TorrentBay en tres horetes tot i provant de pescar pel camí.

Al arribar a la platja d’Anchorage ens esperaven el David i l’Anna, els catalans que estan fent la volta al món que vam conèixer a Nelson. Us deixo el seu blog: http://femunstop.wordpress.com/

Tot i deixar tirat el kayak a la platja com ens han indicat, hem dinat amb ells i hem continuat un tros de camí junts, ja que ells tornaven cap a Marahau.

Les quatre horetes de camí fins al refugi de Bark Bay, on passarem la nit, han resultat menys de tres. Hem passat un poble, «Torrent Bay Village» d’aquells a on t’agradaria tenir una caseta, per quan no vols que et trobin. Un lloc a on només es pot arribar en vaixell durant les hores de marea alta. Té dues cales de sorra blanca, que s’ajunten a traves de un passadís de sorra, amb una illeta verge molt verda, a les hores de marea baixa i formen dos llacs meravellosos. Les quatre casetes que hi ha, es veuen de disseny, amb plaques solars i uns sofàs molt moderns a les terrasses. Una meravella de lloc, (Paco: mírala en el google earth porque vale la pena)

Dia 2:

Son les 8 del matí i està caient una que ens ha despertat hi tot, fa estona. hauriem de haver sortit abans però no ens hem atrevit per la pluja. Ara hem de sortir pintant ja que l’hora de marea baixa es a les 10:22h i el primer problema, la platja de Onetahuti Bay, es a dues horetes de cami. No seria un problema si no fos per que desprès hem d’arribar al estuari d’Awaroa Inlet, que està a quatre horetes i es pot passar com a molt 1,5 hores desprès del low tide.

8:30h, preparats per a sortir sota una pluja suau, sembla que para. Només sortir del refugi tenim l’estuari de Bark Bay, que hem tingut que fer alguna cosa més que descalçar- nos, per a travessar-lo, ja que es massa d’hora i encara no ha marxat l’aigua. Aquí teniu a la Mercè pantalons en mà.

Comencem bé!

El següent tros, fins a Onetahuti bay, es un bosc tant espès que no te’n adones que plou tant fins que al passar per la platja, a cel descobert, tot i estar en «low tide», son les 10:20h, i no mullar-nos els peus, hem acabat d’aigua fins dalt. La Mercè hem recorda que corríem per a no mullar-nos i estem més chops que els peixos.

El seguent tros de Onetahuti fins al estuari de Awarca ha sigut una carrera sota una pluja d’escandol que ha fet que l’estuari tingues mes aigua de la normal una hora i mitja més tard de marea-baixa, última  hora per a passar, ja que son 45 minuts de estuari i ja hi ha massa aigua.

Us heu d’imaginar un estuari, es a dir, un desert de sorra de platja que s’omple i es buida dos cops al dia. No s’omple tot de cop, sino que van surtin com rierols, primer un parell, despres quatre més etc. fins a omplir tot l’estuari, pots veure diverses barquetes recolzades cap un costat a la sorra i un guarda amb un quad, que corre a guardar lo abans no l’enganxi la marea alta. Penseu que els estuaris no tenen perque ser petits, la setmana passada a un estuari de Coromandel Peninsula a la nord, van fotografiar una balena orca amb la seva cria, i dos cops al dia es buida d’aigua

Els tres primers rierols, he aixecat a la Mercè, motxilla i tot, per que no li entrés aigua a les botes, l’ultima cosa que quedava per mullar, però ens hem adonat que amb la pluja que ens esta caient la te els peus chops, aixi que hem passat corrents sota un vent i una pluja important  i hem acabat caminant amb l’aigua de l’estuari pels genolls.

Al arribar a Totaranui hem agafat el watertaxi-del Abel Tasman Centre, que ens porta de tornada a Marahau.

De tornada ha fet diverses parades quan s’acostava a uns kayaks a d’altres vaixells, i s’ha parat en mig del cami, al costat de tres vaixells més. Resulta que han vist orques aquest mati. Hem estat una estona i a la mitja hora una aleta enorme, d’un peix negre molt gran, s’ha endinsat cap a dintre del mar i ens ha regalat un salt precios que ens ha deixat veure le seva panxa blanca. No esta malament per acabar un dia de caminada molt molest per la pluja.