20 Marc

Kaikorua

Bany amb foques

De pujada cap al nord, hem parat un altre cop a Kaikorua, a la costa est.

Aquesta vegada he aprofitat per a fer un banyet amb foques. Tota una experiencia que no havia tingut posibilitat de fer encara, i es que només hi ha cinc llocs al món on pots fer-ho. Dos a NZ, un a Mèxic, un a Maldives i un altre que no recordo. Total que a Kaikorua segurament es el millor lloc de tots cinc, ja que no tens el perill de ser menjat per un tauró curt de vista, a Mèxic i Maldives et podria passar i als altres llocs l’aigua es massa freda per a posar-te amb comoditat. Aquí l’aigua està a 16º, que no es pas calenta, però amb un vestit de neoprè de cinc mil-limetres i la novetat de les foques es passa be.

La sensació d’estar rodejat de animals molt rapits, de més de 100kg, en el seu habitat i que et surten per a tot arreu, no es massa tranquil-litzadora en un principi. Et dones conte que si volguessin podrien menjar-te a trossets i ni ten adonaries. I es que les foques, son patoses, lentes imolt agressives fora de l’aigua, Però dins, com son molt rapides no tenen por i es converteixen en juguetones i dòcils. En 26 anys només han tingut dos petites mossegades.

Tan bon punt hem arribat amb el vaixell, totes s’han posat com contentes de veure’ns, les veies baixar de les pedres i venir a la nostre trobada. Al principi creia que es per que els hi deuen donar menjar, res més lluny, el noidel vaixell ens ha explicat que no es pot fer i que no ho féssim nosaltres que les acostumariem a no buscarse’l i acabaria sent contra prudent. per a elles. L’únic que venen a buscar es la seva dosi diaria de juguesca. Els hi encanta, et passen pel voltant una i altre vegada, a la que fas una tombarella, t’imiten o proven de fer-ho, tot i que si intentes tocar-les marxen molt ràpidament o t’ensenyen les dents, com dient: Sense contacte xato.

Les petites son molt més entremaliades rapides que les grosses.

Potser teniem 25 foques al voltant, de tant en tant marxa alguna i s’apropen unes altres, o jugant es mouen de lloc i tots al darrere.

Una experiencia molt enriquidora, però no se ven bé perque, no connectes tant com amb els dofins, ho vam fer a Zanzibar en el 2007.

Sé que les fotos no son massa bones, pero le he fet jo, i no un del National Geografic, que es el que te mèrit.