14 Març

MILFORD TRACK II

Day 2- Clinton Hut- Mintaro hut_ 16,5 km-6 hores

Ens segueix fascinant el color de l’aigua i la seva transparencia, pots veure tot el fons amb una claredat poc  usual. També es veuen els peixos i hem provat sort, hem intentant pescar una anguila  a lo «illa deserta» li he tret punta a un pal i he provat, amb poca sort i menys manya, clavar-il el pal a l’anguila de tamany considerable que ni ha provat de fugir, simplement quan s’ha cansat ha marxat.

Les sis horetes no han arribat a cinc, tot i parant un parell de vegades, un total de 30 min.

El pas segueix el caudal del riu Clinton i es va endinsant en mig del fiord, cada vegada s’estreten mes les parets i sobre tot son molt empinades. Aquí es molt típic les abalanches d’arbres que estan agafats pels péls a les roques i quan cau un, es fa un canal d’arbres deixen una esgarrapada vertical a la muntanya,

Al final del tros d’avui arribes al llac Mintaro que està a la base del Mackinnon Pass.

A destacar, els boscos de fades a on tots els arbres i les seves branques deixen penjar molsa verda com si d’una copa d’escuma es tractés. Però això ja ho havíem vist abans en altres trekking per aquí a prop, així que el segon dia no passa de normalet.

15 Marc

Day 3- Mintaro hut- Dumplig Hut_ 14,5 km-6 a 7 hores

Avui hem sortit mes d’hora que mai, ens toca fer cim del Mackinnon pas a 1069 m i tota la baixada de la muntanya. La pujada son unes 2 horetes de zig-zag fins arribar a les millors vistes de Milford i crec que de la regió de Fiorland. Hem pogut veure tot el recorrequt del primer dia per la bora del riu i el llac Mintaro i el canó Clinton a una banda i per l’altra tot un seguit de muntanyes amb la part mes alta nevada i el següent Hut per dormir. El paisatge es tant frondós que només pots veure una manta verda amb una especies de serp blava, verdosa en mig.

Podem tocar fusta per que ens ha fet un dia ras, el cel totalment despejat per poder contemplar espectacular vall, també ens ha acompanyat un vent gelat que no ens ha deixat quedar-nos gaire a dalt del cim (tot no es pot tenir).

Els paisatges de la baixada per mi han sigut els mes bonics que he vist en tota la ruta. Imagineu-vos un bosc molt verd amb molt desnivell on vas descobrint cascades amb un tipus de pedra blanquinós i ventejat negre on l’aigua es veu totalment turquesa transparent, no se quin tipus de pedra es, però us aseguro que les piscines i els tobogans naturals que forma son al lucinants.

Una hora abans d’arribar al nostre refugi, em fet una petita excursió obligada de 1h i 30 min a la cascada Sutherland de 580m de caiguda. Hem deixat les maletes en un refugi que està abans de començar la excursió on ens esperava café, Ilet i madalenetes de xocolata, tot un detall!

El guarda del refugi ens va explicar que aquesta cascada te la peculiaritat que es una de les poques cascades tant alta amb accessibilitat per passar per darrera de ella.

L’ Isma i jo no em tingut ganes de mullar-nos, però son dignes de veure.

Després de 6h de patir i amb els dits destrossats, em arribat a les 3.30h al Dumpling Hut. Aquest refugi te 4 hab. De 10 Ilits i la cuina a part. Ens han venut una zona de piscina natural, però qui es el guapo que es banya amb aquesta agua congelada i les sandflies putejante tota la estona, es impossible!!!

La jornada d’avui ha sigut durilla, tenim els bessons adolorits i semblem mongolitos quan caminem pel refugi, els estiraments que fem cada dia ens ajuden bastant però d’avui no ens salvem.

A la nit hem tingut sessió de cartes molt molt divertida, l’Isma es un trampós, i per no perdre el costum, hem fet unes quantes palomes.

Aprofito per felicitar al meu papa.

UN PETONAS MOLT MOLT FORT, PAPITU, DE PART DE L’ISMA I DE LA TEVA FILLA