28 febrer

The Sea (dormir en la playa)

Aquest mati ens hem llevat amb uns cops a la furgoneta a les 7 del mati. A New Zealand no pots dormir dins del cotxe fora dels campings en els que has de pagar, l’unica excusa possible es que nagis begut i no et sentis com per conduir. Nosaltres ja ens preparàvem per la bronca i una ampolla buida de vi dorm als nostres peus. Per la nostra sorpresa eren els bombers amo un avis de Tsunami. Un bon «Susto» ja que el Gonzò estava aparcat a la sorra de la platja i no ens hagues fet gracia despertar-nos amb una onada de 3 metres que s’ esperava per les 8.30h.

Hem anat a un turonet amb tots els habitants del poble que viuen a menys de 5 metres d’alçada  del mar i hem esperat al Tsunami que l’havia provocat un terratrèmol a Xile i ja que no ni ha res entre Xile i NZ, els meteoròlegs  esperen una onada de 3 metres que copegi NZ.

Al final no ha arribat a res, potser la hora no era la encertada, diuen que pot trigar unes 4 hores més. Qualsevol es posa a dormir romanticament a la bora del mar si un Tsunami et pot espatllar el moment!!!! Però ens ha fet gracia haver viscut un avis de Tsunami.

Total, marxem cansat d’esperar-lo i aquí no ha succeït  res de res.

De cami a Queenstown hem parat i hem pujat a un noiet de 22 anys, alemany, que estava fent autoestop, aquí es una forma típica de viajar i bastant segura, mentrestant fèiem curs d’anglès gratuit .Llàstima que al cap d’una hora hem vist un lloc perfecte per pescar i dinar i el noiet a preferit no esperar. El lloc semblava el perfecte per agafar el nostre 1r peixet, però nooooooo!!!!! Aquí no hi havia peixos segurrr, no s’han menjat ni la tonyina ni el pa ni el salami ni el bistec, estem desesperats, quin desastre! Després de dinar la mar d’agust em fet via.

Pel cami em parat a 2 llocs que t’ofereixen descarregar adrenalina a tope, un es el 1r pont de NZ que van obrir per fer un Jumping de 40 metres, em decidit que com l’Isma n’ha fet un de 43m farem un altre mes chachi i més alt, que ja hem clitxat. L’altre lloc era més d’esports aquàtics on hi havia al costat una mina d’or, on ens han deixat practicar buscar or com antigament, tenen pedres i sorra de riu preparades per que agafis un grapat i amb una espècie de palangana vagis netejant i esbrinant si hi ha or, el qual ha de quedar sempre en el cul de la palangana, hem decidit anar cada dia, per que segur que trobem or abans que pesquem un puto peix. Uisshhh quina ràbia!

Un cop a la ciutat ens em instal.lat en un càmping i ben netets i guapos hem anat a sopar, avui l’Isma tenia un d’aquests dies de capritxillo, d’aquests que a mi tan m’agraden i hem anat a sopar un menú degustació amb el seu corresponent maridatge al Wai Waterfront Restaurant, el millor restaurant de Queenstown, meravellós (Patu investiga el Chef, parece la ostia. Chef Martin James). El sopar ha sigut excel-lent i el vinet neozelandès sorprenentment bo, Ilàstima que la seva exportació sigui tan cara.

Hem sortit amb una borratxera d’aquelles que fan historia, ha sigut una nit molt divertida!