24-25 febrer

Dies de Pesca

Fa dos dies la Merche es va emperrar en comprar una canya de percar. Jo estava en contra.

-Així soparem més varat i menjarem peix.

Com sempre va guanyar el mateix… Ella

Com diuen aquí: A casa meva mano jo i la meva dona em deixa dir-ho!

Estem menjant carn! El peix ni veure’l

Pescar al riu no es tan facil com deia el paio de la botiga i més sense posar cucs a l’ham, ja que aquí no et deixen. Ni jo he aconseguit pescar, i això que com tothom sap, tinc un do especial per la pesca, una técnica…

Haurieu de veure amb l’art que llenço l’ham, faig por, sobre tot si em veieu en calçotets en mig d’un riu fredíssim amb una puta canya poseida de pescar.

Ha valgut la pena la despesa de la canya i la puta licencia de pesca, només per veure la Mercè canya en mà, doblegant l’esquena enrere per fer arribar l’ham el més lluny posible i aquest no surti de la canya. La seva caramirant la punta de la canya, com si d’una escopeta «encasquillada» es tractés: -Que esta pasando?, si ho he fet com m’ha explicat aquell home. Bueno, era en anglès, no he entès les paraules, però els gestos eren inconfundibles. XD XD

Avui l’hi he posat una mica d’oli al motor del cotxe, no se si perd però l’hi he tingut que posar tres litres, una mica més i el cremem.

Desprès d’un bon esmorzar de botifarra Neocelandesa amb pa amb tomàquet amb una vista brutal de Fiorland des de el llac Te Anau, li hem fet una assegurança al Gonzò, ja que anavem sense. Aquí no es obligatori, si

t’espinyes i no en tens, pues pagues el que costi o vas a la garjola. Ara tenim 20.000.000AUD per trencar.

En acabar hem anat a veure un parc d’ocells que te un mussol que només existeix aquí i una espècie de gallina blava sense ales amb el pic i les potes vermelles que es considerava extingida des del 1800 i que un paio va trobar 6 exemplars a prop d’unes coves del Ilac el 1970. Ara hi tenen 200 exemplars que fan molts ous infertils.