20-21-22 febrer

Guau!!!

La entrada a la illa Sud ens ha deixat bocabadats. Hem agafat el ferri de dia per contemplar la arribada a la illa sud, centenars de petits illots que ens han deixat pas per arribar a port.

En un primer moment ens ha semblat que el paisatge de tota la illa seria molt selvàtic i frondós, doncs la illa Sud te paratges d’interior totalment diferents. Un cop desembarcats ens em posat en marxa i la nostra sorpresa ha sigut quan endinsant -nos una mica cap a l’interior el paisatge es totalment de secà, res a veure amb la illa nord. Hi han milers de colines de color Ocre on apareixen prats plens d’ovelles i vaques pastant.

El color verd ens ho brinden les agrupacions d’arbres que ocupen de tant en quan una part de la colina, com si d’una taca es tractes.

Hem recorregut la costa Est fins arribar a Te Anau (costa Oest) per fer el booking a Milford.

Pel camí vam parar a Kaikorua, un poble preciós de costa, famós per que pots veure foques, balenes i pingüins. Doncs de foques em vist unes quantes tan tranquil-les, prenent el sol, banyant-se i tu pots estar a 2 metres i res. Sobre les balenes ens van comentar que vivien a prop 2 balenes mascles, els mascles no emigren mai i son molt territorials i aquests en concret son una de les especies que el seu cos ondula treuen la cua (es veu que no totes les balenes treuen cua), així que si teníem sort podriem veure una. Com no ens asseguraven veure-la i no ens convencia, vaig fer un change per una canya de pescar, que em fa molta il-lusió!

Al dia seqüent vam fer una de les caminates per la platja mes boniques de la meva vida. Va rodejar una part de la costa de Kaikorua, veient les foquetes , trobant lapes de mides considerable i ens va impactar una alga de color verdós mes dura que la mare que la va parir.

Anecdòticament un senyor del poble, ens va informar que per la platja hi havia un xiringuitu per menjar peix molt molt fresc, l’Isma emperrat en que el xiringuitu estava en la mateixa platja i no a peu de carretera (jo li havia dit abans), casualment vam trobar una colla de nois amb birres i una gran barbacoa,

Veus! Em va dir Isma, Es aquest! Ens vam acostar i els nois, al veure que ens quedàvem mirant, ens van oferir un tros de llamàntol i 2 cerveses, nosaltres els hi vam oferir pagar i ens van dir que no (això olorava fatal), així que els hi vam preguntar si eren els del xiringuitu del peix… una gran riallada general va ser inevitable i nosaltres entre riure i vergonya els hi vam explicar que fèiem allà, ji ji!

Aquests 3 dies, ens ha fet un temps bastant bo i una de les parts del dia que mes hem disfrutat, es el sopar, cap a les 7 de la tarda intentem haver arribat a un free camping per dormir i allà despleguem la cuina, això acompanyat per una dutxeta que tenim de camping… acabem el dia com deu mana. La imatge de un aguantant la bossa de la dutxa i l’altre en pilota picada en un descampat que no se sap si vindrà algú, es digne de veure, jiji!