19 febrer

Cap a Wellington

Avui ven  d’horeta ens em posat en marxa cap a Wellinaton, a uns 150 km d’Ohakune. 

Abans d’arribar a la capital hem tingut la gran sort de parar en poblet de la costa i em dinat al costat de la plata en un gran descanpat de gespa (‘Veient com una noia feia practiques de tir a l’arc, una imatge bastant peculiar per un barceloni.

Arribats a Wellington i veient que no ens farà gaire calor pel sud, m’he comprat una samarreta tèrmica i em pogut gaudir d’una competició de Hip Hop al mateix carrer, en una de les places principals de Wellington, els participants eren de totes les edats, fins i tot un nen de 12 anys que tenia un ritme i una musicalitat que ja voldrien els demés. Em quedo amb una imatge, una senyora d’uns 70 anys, cabell totalment blanc a mitja melena, ulleres de sol, barret, armilla negra, vestida super moderna i roquera ballant al ritme del Hip hop i fent fotos, m’encanta!

I com diuen aquí, it’s amaizing!!!!

Hi ha moment que no pots interiorizar totes les sensacions que reculls durant el dia, tot passa molt de presa i no hi ha gaire temps per relaxar-se, quan pares es per dormir esgotat de la jornada.

La veritat es que no he tingut en cap moment sentiment d’enyorança, suposo que se que tornarem aviat i amb l’Isma sento un bon nucli familiar.

SOC UNA PRIVILEGIADA I NO EM PUC QUEIXAR DE RES!