18 de febrer

The best track in the world

Nova zelanda es el pais del treking, el que nosaltres anomenem bosc,  ells li diuen Parc Nacional, i es que el seu turisme es basa en aixo. Un pais amb un verd impressionant, que plou sis dies de cada set, no es una pluja forta, no cal obrir el paraigues, però no para de plovisquejar molt finament.

Això fa que sembli que les plantes volen invair la terra i han comencen per NZ i  el setè dia, el que surt el sol es una explosió de bellesa amb un paisatges immensos i preciosos.

Aprop de Taupo, al Tongariro National Park, existeix una ruta considerada la millor del mon pel national geografic, times, etc, anomenada Tongariro Alpine Crossing.

La millor del mon? Home, es relatiu, ells es refereixen a la ruta de una jornada (Track), ja que a la  illa sud esta el treking (més d’un dia), que tenim intenció de fer però que està ple fins l’abril i que nomes 90 persones el poden començar cada dia.

«Almenys el mes variat que he fet jo, cada hora tens un canvi brusc de paisatge. Imagineu poder fer en 7 horetes i 1200 metres de desnivell: el volcà meru pic (tanzania), la jungla del salto angel (venezuela) els llacs de covadonga (arago), els boscos de matolls de Artouste (frança), els llacs Sallente Estangento (Pirineu català), la pujada als volcans de Lanzarote.

Es a dir, en set horetes passes per una pujada alpina, amb vents de 50km/h, per sis volcans juntets tipus meru pic, uns Ilacs sulfurossos al cim (esmerald lakes) fan una visió inolvidable, nomes girar una roca tens una vall de matolls groguenca, preciosa, que recorda Artouste, una horeta més tard et trobes amb «hot springs», uns vapors d’aigua que surten de les roques com si fos fum, de fons de un immens volcà amb-neu al cim (el mt. Ruapehu 2:797m i amb una vall verda plena de llacs al mig (Blue Lake, Rotoaira i Tama lakes) fan una vista brutal 

Un quart d’hora mes tard entres en una espessa jungla amb aquell olor a acid taninic que fa l’humitat de molts dies sense veure el sol, aquella molsa al terra, a la crosta dels arbres i a tot areu, aquests junt amb palmeres i d’altres especies tropicals fan la quasi absoluta foscor dins la jungla.

No està pas malament, per alguna cosa el director del senyor dels anells està en bona part rodat aqui.

Per cert necesites dos cotxes, o pagar un bus de 35$, ja que la ruta comença en un punt i acaba 30km més lluny. Nosaltres vem pactar amb un noi australià que ens enduiem a les seves germanes i que ell vindria a buscar-nos a l’altre banda. Dues horetes i mitja més tard de l’hora acordada, tots quatre varem començar a caminar per la carretera i 4km despres un bon neozelandes ens va portar fins el cotxe quan just el germà sortia a buscar-nos 4 hores més tard de lo acordat.

*Despres de netejar-nos com varem poder en un-lavabo de benzinera, el Gonzò no té dutxa, vem passar la nit a Ohakune, un poblet a peu de pistes d’esquí.