4 al 8 de febrer

Cairns

La costa est Australiana la recorren dos mars i un ocea. Té la  distancia de tres vegades Espanya amb el mar de Tasmània al sud entre Nova Zelanda, Sidney i Melbourne.

Mes amunt arriba el pacífic al ben mig d’Australia amb Gold Coast i Brisbane com a primeres ciutats d’on comença la regio de Queensland. Entre aquesta costa nord-est australiana i les illes Fitzi, existeix l’últim d’aquests tres mars, el “mar de corall” i al ven mig d’ell, l’escull de corall mes gran del planeta, anomenat “ greta barroer reef”, la gran barrera de coral, visible des de la lluna tot i estar enfonsat al mar, encara que pocs metres en moltes parts.

Cairns es la ciutat mes turística enfront d’aquest bosc d’algues i corall, que produeix més oxigen per l’atmosfera que no pas d’amazones.

Centenars de taurons de més d’un miler d’espècies eviten la superpoblació de peixos, assegurant que no esgotin aquest bosc d’algues que produeix l’oxigen que necessitem per la nostra supervivência. (es nota que vam fer una classe de biologia marina?).

Però no es pot tenir tot i les fabuloses platges que podeu veure en qualsevol anunci d’Austràlia, son intocables: O son de «‘llot»‘ (lodo) fangós amb larves enormes, o tenen cocodrils que baixen dels manglars o el animal mes mortífer, per l’esser humà, de la terra, una petita medusa del tamany d’un cigró que et provoca un paro cardíac o insuficiència respiratoria en 3 segons.

Total que per tirar-te a l’aigua, o bé et posen un cercat anticocodrils i un pijama antimeduses, o no et pots banyar. Centenars de platges solitàries fan aquesta costa est

Aixi doncs, Cairns te una piscina publica enorme, anomenada «L’Esplanade», just davant de la seva platja de llot.

Allà  es concentra tota la població,  com si de la platja es tractes, ja Que a 38 graus que estem i amb una humitat del 95% (zona de pantans), de 9h a 16:00h no hi ha una anima pel carrer.

Tal i com vam arribar a la ciutat, varem conèixer  al Juan Vallejo, un Equatorià  que ens va ajudar a trobar la primera botiga de diving i a casa d’ell varem dormir els 4 dies.

Hem anat a fer busseig amb la companyia HABA, que surt de port Douglas, ya que va als millors reefs, als mes allunyats. Ens a portat a Opal Reef, a uns 45km de la costa.

El busseig ha estat brutal de colors i de corall però no em tingut la sort de veure peixos grans, ni taurons, ni wallyfish, que es aquest tan amigable amb llavis enormes i mes gran que un home.

Diumenge a la nit vam anar a sopar amb el Juan a un restaurant que ballen salsa, però es veu que nomes els dissabtes, aixi que aquesta vegada no ha hagut sort.

Hem provat el cangur, el Emu i el cocodril.

La veritat el Emu el pitjor de tots tres, molt dur i tendinós, el cangur també es dur però menys, tipus cavall, i el cocodril, contra tot pronöstic es el mes bo de tots tres, una carn blanca que recorda a pollastre de granja.

Cap a New Zealand