The Merce’s Sainz Adventure

De bon mati i despres de treure’ns les mascares de recol-lector de mel d’abella, varem anar a fer la ruta de Kata JTuta, te la dediquem Olga.

Al endinsar-nos enmig d’aquells pedrots s’obre un «Valle Escondido» amb una mamà cangur, creuant el cami inclosa, seguida de la seva cria, massa gran ja per anar a la bossa materna.

No se ven bé dir-vos perque, ¿potser per que son sagrats?, no se, però aquells pedrots lliços d’un mineral mes proper al ferro que a pedra, tenen alguna cosa especial. Tots arrodonits i sense cantos afilats tipics de trencadisses de pedra, sembla que l’erosió l’arrodoneixi, de vegades recorda una mica a Montserrat exceptuant que no hi ha res mes que aquest dues pedrots que s’alcen en una planicia deserta de mil kilometres a la rodona.

Tot recollint estris i desprès d’un banyet a la piscina del camping, encara son dos quarts de deu del mati, i ja hem fet 2  horetes de Kata Juta, tornem a fer els mes de 600 Km que hi ha fins a Alice Spring, amb només una benzinera en mig cal pensar si arribaràs, sort que aquí tots els vehicles porten 2 tancs de benzina o utilitzen petrogas.

‘A 67km de Alice Springs tens una ruta alternativa de 4×4, que vam decidir fer, tot i el cartell de «CLOSED ROUTE» que hi havia enmig del cami, degut a les inusuals pluges de fa una semana, i la historia d’uns nois que vam conèixer al sostre dels nostres respectius 4×4, mentre veiem com la posta de sol pinta d’un preciós vermell el Rock Uluru.

Ells es van quedar dos dies enganxats a les dunes enfangades ja que al estar tancada la carretera, ningú no va passar per allà a donar-los un cop de mà, sort que el seu Toyota està tunejat com a HomeCar i te un llit de matrimoni al darrere.

Despres de pasar el primer riu, no les teníem totes que , i uns 20 km de ruta 4×4 no massa dificil per al nostre Nissan Patrol (teniu un bon cotxe, Francesc i Carme), exceptuant un parell de vadens i diverses relliscades per la sorra, vam arribar a una platja llarga de sorra, amb una advertència de desinflar les rodes i de no parar en cap moment en els mes de 2 km que tenia el caminet de sorra. La veritat, em vaig acollonir, em vaig veure perdent el vol de tornada i morint de inanicio despres de molts dies sense aigua ni rescat enmig d’un desert a més de 40 graus.

Vam donar la volta. El patrol va fer un «amago» de quedar-se enganxat, que ens va posar l’ai al cor.

De tornada la Mercè va posar a prova, no se ven bé si el 4×4 o la meva adrenalina.

El cotxe li patinar cap a la dreta, recordeu que els cotxes aquí tenen el volant en aquell costat, cosa que dificulta més la conducció, i es va precipitar cap a un arbre. Tot i les dos voltes de volant cap a l’esquerra que va fer, amb una dosis de talent excepcional, o potser de pànic per la cara que posava, va acelerar el vehicle que ara es precipitar cap l’altre costat a un arbre encara mes gran, mentre els meus crits de «QUE FAS? !!!»posaven més histèria a la situació quan el cop de fre de mà va aturar el vehicle.

Qualsevol hagués dit que era Mercè Sainz si no fos pel mig atac de cor i la següent plorera de susto junt amb la negativa de tornar a portar el cotxe.