El paradis de les sabates

Desprès d’esmorzar, si a la misèria de menjar que posen al Captain Hostel, se li pot dir esmorzar, varem anar a buscar les sabates de ball a la botiga que ens va escriure en una tovallola de bany el  Roby Luo, el xinet que va  ballar amb la Mercè, ordanitzador de la festa d’ahir ni al Land Club 102  a Guang Dong Road, un crack , t’he agafat el contacte Jairo!! Shangai necesita un festa SC . A Ti també Moi, que també volen Weekend a de salsa com el de Barcelona 2005!

La veritat es que moure’s en metro per shanghai amb 20kg a l’esquena, el bullici de gent, les empentes i que et xafin ja no te tan d’atractiu com ahir. Despres de canviar a la setena línea de metro, tot i que la lonely-planet insisteixi que nomes ni ha dues, i caminar 15 minuts, arribem gratacels i ens indiquen que en aquells símbols que tenim escrits en la tovallola de la 10a planta. Es ven curios quan vas a cegues a una adreça escrita en un llenguatge que no pots  desxifrar per molt que et trenquis la closca provant-ho, si fos en un altre idioma potser podries busca similituds a les lletres o comparar números, però en xines no, impossible, sobretot de un tovalló arrugat de paper i escrit amb mala lletra ràpid i corrent.

Us asseguro que qualsevol semblant entre el paper i el nom del carrer o l’edifici, era pura coincidència . Així que fas un de confiança en la gent, no sense tenir la sensació que no vas a on toca, pujem a la 10a planta. A la  sortida de L’ascensor ens trobem mes lletres, però per sort, sota una parrafada de simbols algu es va apiadar de nosaltres i va decidir posar en angles “Shanghal Lingying Dancewear LT” “ box J “, així que buscant pels passadissos ens trovem una porta de vidre, amb el que sembla una “estanteria” (com cony es diu en català? Carme Esteve ajuda’m, per cert, felicitats Eduard) plena de sabates de ball al fons i dues noies xinès que ens miren amb cara de no parlar una gota d’angles, menjant de peu iamb palets xinesos, com s’ho fan per prendre caldo amb palets. Una imatge mes pròpia d’un pis de contravandistes o de treballadors il-legals que no pas d’una empresa LTD.

Per descriure la botiga, per dir-li d’alguna manera, un pis de 50m2 , 5 habitacions i amb les parets plenes de sabates de ball, de terra a sostre, per caminar has d’apartar les que resten tirades  al terra i a mes al mig de les habitacions hi havien burres amb centenars de vestits de ball

La sabata més cara 13€, el vestit de ball mes bo, amb milers de pedretes, aquells que costen 1000€ a europa, no passava del 25€.

La cara de la Mercè era un poema, havia trobat el puto paradis, els ulls li anaven a cent per hora. 

Es va despejar la motxilla en dècimes de segon, qual paracaigudista rus, fugint de «Velingrado”

Una hora desprès i sacsejant-la molt, vaig aconseguir que vocalitzes, un parell de paraules i em fes una mica de cas, no se les podia endur totes, de fet nomes un parell per cadascú, total 21€.

Hem anat a dinar al mercat a prop dels jardins d’ahir, a les parades del mercat. No ens hem atrevit ni amb els ratpenats, ni amb els fetus de pollet, ni amb les manetes de gallina, tot punxat amb un palet fusta pel cul i fregit amb algun tipus de greix que podia haver recordat oli de fa algun temps. Tampoc ens hem llençat a uns ous negres rebullits tot el dia amb aigua fosca.

Tot i agafar el tren bala «Garle » (o alguna cosa aixi, Pati ya me vuelvo a inventar los nombres), que aquesta vegada sí a superat els putos 0.3match, una passada el monorail, ja que tècnicament vola, ja esta suspès a l’aire per electromagnetisme. I desprès de tenir que deixar al control les tisores del set de ungles amb les que la mercè pensava segrestar l’avió. Ja veuran ja el que es passar por, quan a la tornada vegin els «gunnies» sense tallar les ungles en 3 mesos, -cabron que les tisores eren per això-

He vist enlairar-se l’avió cap a Sydney amb una camera situada al morro del avió, «estos xinos se las inventen totes i veient que la marmota de la Mercè ja fa estona que dorm, -que fort abans que jo! 

Que voleu? Els avions ens donen son.

Bona nit i tapat